Dimarts 22 d ' Agost de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
 
Diàleg 11. Polítiques de sòl i habitatge: la dimensió territorial, social i econòmica dels reptes de futur

Moderador: David Mongil

Relators: Montserrat Mercadé, Joan Badia i Elisabet Sau

Objectiu: Treballar en la reformulació o l’evolució de les línies d’actuació que han d’articular les polítiques de sòl i habitatge dels propers anys, les quals s’han vist especialment afectades per l’actual context de crisi econòmica i financera (tant pública com privada), d’agudització de la pobresa i de pèrdua generalitzada de poder adquisitiu i d’enfonsament del sector immobiliari.


1 Justificació

Els darrers anys hem assistit al reforçament de les polítiques d’habitatge dirigides a la garantia del dret de qualsevol persona a disposar d’un habitatge digne i adequat al llarg de tota la seva vida. Dites polítiques, encara en les seves primeres etapes de desenvolupament, s’han vist especialment afectades per l’actual context de crisi econòmica i financera (tant pública com privada), d’agudització de la pobresa i de pèrdua generalitzada de poder adquisitiu per part de la població, i d’enfonsament del sector immobiliari. D’aquesta manera, a l’actualitat assistim tant al reforçament d’alguns dels condicionants tradicionals de les polítiques d’habitatge, com a l’aparició d‘alguns de nova dimensió i de significativa influència:

-La dependència de la política d’habitatge respecte de la situació del mercat financer privat i de l’estat de salut de l’activitat immobiliària privada. Aquesta situació influeix no ja solament en la tradicional dependència de la capacitat financera pública del sector financer privat, sinó que cobra noves formes davant de la recent constitució de la SAREB (Sociedad de Gestión de Activos procedentes de la Reestructuración Bancaria), també coneguda com a "banco malo".

-El reforçament de la dimensió econòmica i financera de la política d’habitatge (gestió dels actius “tòxics”) i la focalització de la dimensió social en la solució dels problemes no ja tant relacionats amb l’accés com amb la pèrdua de l’habitatge.

-Les dificultats de les administracions per exercir una influència efectiva en el mercat de sòl i l’habitatge. No ja solament per la dependència del finançament extern per a la conversió dels sòls de propietat pública en habitatge social, sinó també pels actius “tòxics” de titularitat pública, per l’aturada d’un dels models tradicionals d’obtenció de sòl o recursos per l’habitatge social (obtenció de l’aprofitament pel desenvolupament urbanístic), i la posada en qüestió d’alguns dels elements claus del planejament urbanístic referits a la dimensió de l’habitatge (flexibilització, possibilitat de moratòria de les obligacions de reserves d’HPO; obligació i destinacions de l’aprofitament urbanístic a rebre pels ajuntaments.

-La configuració d’un sistema de planificació espacial de l’habitatge (planejament sectorial de l’habitatge, plans locals) embrionari (sense aprovar definitivament ni perspectives de estar-ho a curt termini en el cas del Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge de Catalunya; sense aplicació directa ni factible en el cas de la majoria dels plans locals) i, pel que fa al seu enfocament de futur, en estat de replantejament.

-L’existència d’un ampli i molt divers ventall de professionals relacionats amb la política d’habitatge, en molts casos poc relacionats entre si o amb visions tangencials o sectorials de la qüestió, i en algunes ocasions amb perspectives significativament diferents.

-Les diferències entre els sectors públic i privat, que generen importants dificultats per conformar fórmules de cooperació público-privades d’ampli abast i consens social, científico-acadèmic i polític, i que semblen significativament allunyades de les necessitats i demandes ciutadanes.

Davant d’aquesta situació, sembla necessari treballar en la reformulació o l’evolució de les línies d’actuació que han d’articular les polítiques de sòl i habitatge dels propers anys.


2 Objectius

D’acord amb l’exposat a l’apartat anterior, el grup de treball sobre “Polítiques de Sòl i Habitatge” es proposa com a FINALITATS:

-Ajudar a diagnosticar les necessitats, dificultats i els reptes de futur de les polítiques de sòl i habitatge pels propers anys.

-Contribuir a la identificació de les línies d’actuació que han d’articular les polítiques de sòl i habitatge dels propers anys.

-Facilitar la identificació de les funcions i el rol que l’ordenació del territori i l’urbanisme (i els seus professionals) poden i han de jugar en la definició, gestió i execució de les polítiques de sòl i habitatge dels propers anys.

-Reforçar les xarxes de treball i coneixement entre els professionals de l’ordenació del territori i l’urbanisme relacionats amb l’habitatge, i d’aquests amb la resta de professionals especialitzats en la matèria.


3 Procés de treball

El procés de treball s’articularà en tres grans fases:

-GRUPS DE DIÀLEG: a desenvolupar entre setembre i octubre de 2013, s’articularan al voltant de la celebració de diàlegs guiats amb alguns dels principals agents professionals relacionats amb el món de les polítiques territorials i l’habitatge, per tal de consultar la seva opinió i visió sobre la situació i els reptes de futur de la política d’habitatge.

En aquest sentit, al llarg de juny es convidarà a participar als diferents grups a 10-15 experts (veure llistat de convidats al final del document) als quals:

• S’enviarà amb anterioritat a la celebració del diàleg una sèrie de preguntes (que podran respondre i enviar per escrit amb anterioritat al 15 de setembre). Amb les aportacions rebudes, els coordinadors i moderadors del grup elaboraran un document resum amb les aportacions i principals conclusions del diàleg que s’enviarà als participants.

• Es convocarà a una reunió a celebrar al llarg del mes d’octubre, en la que es posaran en comú les diferents aportacions sintetitzades en el document resum, i en la que s’obrirà el diàleg per a la millora i/o revisió del document i la generació de consensos i complementarietats en aquelles qüestions en què pugui haver-hi visions contraposades. Els documents resultants consensuats en cadascun dels grups seran pentas al web del FORUM 2012 – Catalunya 21.
Esquema11
Al novembre de 2013 s’elaborarà un document refós de conclusions que posarà en comú les aportacions de cada grup de diàleg i identificarà les línies d’actuació futures proposades per a les polítiques d’habitatge (fent èmfasi en el paper i els reptes de l’ordenació del territori, l’urbanisme la planificació d’habitatge), assenyalades pels participants als grups de diàleg. Aquest document també preveure la necessitat de proposar la configuració una o diverses taules de treball que treballin en la concreció de les línies d’actuació detectades.

-TAULA/ES DE TREBALL (si s’escau): a desenvolupar entre gener i març de 2014, treballaran en la concreció de les propostes, si s’escau en diferents grups d’actuació i, quan calgui, prèviament buscaran la generació de consensos i complementarietats en aquelles línies en que pugui haver-hi visions contraposades. A l’efecte, es planteja la celebració de dues sessions per a taula de treball (d’una durada estimada de 3 hores cadascuna a celebrar dins del mateix mes), a les quals es convidarà als membres dels grups i/o participants dels foros virtuals que es consideri més adient. En qualsevol cas, la configuració d’aquestes taules de treball no té perquè ser la mateixa que la dels grups de diàleg.

-PREPARACIÓ MATERIALS “POLÍTIQUES DE SÒL I HABITATGE” PEL FORUM 2014: la tercera fase, a desenvolupar al llarg de la primavera 2014, es dirigirà a preparar i elaborar els materials concrets del grup de “Sòl i Habitatge” en relació amb el FORUM 2014. Per aquesta raó, la seva forma i organització dependrà del format final que tingui el FORUM 2014 (mòdul dins d’un congrés i/o publicació, etc.).


4 Grups de diàleg

1. La rehabilitació, regeneració i renovació urbana (veure document PDF)

2. La promoció i la gestió público-privada de sòl i habitatge (veure document PDF)

3. El paper de les administracions catalanes en la gestió dels sòls, edificis i habitatges del SAREB i entitats financeres (veure document PDF)

4. La dimensió socioeconòmica del problema de l'habitatge (veure document PDF)

5. Els instruments de planificació d’habitatge (veure document PDF)


5 Conclusions (provisionals)

Veure Informe final en PDF
Veure Informe final en PDF (síntesi)


Actualitat territorial
Documentació territorial

Cerca per comarques
Destaquem