Dijous 19 d ' Octubre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes prōpies i de tercers per recopilar informaciķ estadística sobre els hābits de navegaciķ. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instalˇlaciķ i ús. Llegeix més Accepto
 
Diàleg 2. Bases per a un nou contracte territorial i urbà

Moderador: Joaquim Sabaté

Relator: Miquel Morell

Objectiu: Sotmetre les transformacions urbanes a una revisió de fons pel que fa als seus fonaments econòmics, des d’un repartiment més equitatiu de la distribució de càrregues i beneficis a les noves formes de socialitzar el desenvolupament.

Plantejament i eixos temàtics
:

1 La sostenibilitat econòmica del planejament urbanístic i el finançament local

Des de l’any 2007, la Llei d’urbanisme incorpora la sostenibilitat econòmica com a treball integrant dels Plans d’Ordenació Urbanística Municipal [en endavant POUM] i d’altres figures de planejament urbanístic. La Llei ens explicita que la sostenibilitat econòmica dels POUMs avaluarà la suficiència i adequació del sòl destinat a usos productius, i la ponderació de l’impacte de les actuacions previstes en les finances públiques de les administracions responsables de la implantació i el manteniment de les infraestructures i de la implantació i prestació dels serveis urbans necessaris.

És a dir, el gruix de la sostenibilitat econòmica se centra en avaluar l’impacte econòmic de la nova ciutat i model urbà que proposa el POUM en les finances locals, traduint els nous creixements i les propostes en el sòl urbà en fluxos econòmics futurs entre ciutat i Hisenda Local a mesura que la transformació urbanística vagi esdevenint realitat. El disseny futur de la ciutat genera uns determinats nous escenaris d’ingrés i despesa corrent, uns ingressos fiscals provinents del sòl urbà que hauran de finançar les despeses de funcionament ordinàries que demandarà la ciutat proposada, i nous escenaris d’inversió que, en funció de la capacitat d’autofinançament municipal i el marge de solvència per acudir al finançament aliè podran assumir-se, o no, i en un determinat moment en el temps.

A dia d’avui, i passats sis anys des del seu naixement com a nou document de planejament, no podem dir que la seva implantació hagi estat un èxit sinó més aviat el contrari. La sostenibilitat s’ha limitat a ser una declaració d’intencions amb un elevat nivell d’abstracció i amb molt poca doctrina econòmica al darrera i escàs anàlisi econòmica.

Tanmateix, resulta del tot pertinent i necessari que aquesta reflexió participi a l’hora d’escollir una, entre un ventall d’alternatives de model urbà, o una altra, per exemple en els avanços de POUM. No és el mateix proposar models de ciutat de baixa que d’alta densitat, buscar solucions econòmiques i financeres des del propi planejament per aquells municipis amb una despesa ordinària generada en urbanitzacions disperses que posa en ofec les seves finances locals, preveure la mancomunació en la gestió i manteniment dels futurs equipaments que demandarà la ciutat; no és el mateix compartir amb el privat el manteniment de certs serveis urbans com l’aigua, el manteniment de l’espai viari i els espais lliures, l’enllumenat públic, la recollida d’escombreries, que no fer-ho, i ja existeixen experiències i algunes fórmules imaginatives per prendre-hi nota. Cal redactar el planejament general sabent quina és la salut econòmica del seu promotor i del seu principal agent avalador, la hisenda local.

No s’hi valia, i menys s’hi valdrà en el proper cicle. La reflexió econòmica d’aquest front resulta del tot imprescindible i aporta un valor afegit al planejament urbanístic general del que no es pot permetre el luxe prescindir-hi, tenint en compte l’actualitat econòmica i financera dels ens locals i l’herència que ens deixa una època de crèdit fàcil i una bombolla immobiliària que facilitava la bonança de les administracions locals a través dels ingressos immobiliaris. Aquest escenari és història, i introduir aquesta reflexió en la gènesis de la planificació de la ciutat (és a dir, en el planejament) és poder avançar possibles tensions econòmiques i financeres futures del públic.

2 L’avaluació econòmica i financera de les externalitats com a manera de socialitzar el desenvolupament

L’economista britànic Lionel Charles Robbins ja va manifestar l’any 1932, en plena ressaca del crack del 29, que l’economia és la ciència que relaciona uns recursos escassos amb unes necessitats il•limitades. Haguem superat o no avui el tsunami de crisi econòmica del nostre país, el que és evident és que l’escassetat de recursos a la que ens enfrontem requereix l’obligació de tenir criteri per a prioritzar i racionalitzar les inversions estratègiques de caràcter territorial.

Eines i instruments generalment acceptats i en alguns casos d’obligat compliment en països del nostre entorn, com l’anàlisi cost-benefici, l’anàlisi input-output, etc., que ajuden a optimitzar la presa de decisions, encara no han estat aplicats de forma usual en el nostre país. I ja va sent hora de que, en aquest àmbit, treballem com ho fan els països d’economies avançades.

El 20 de desembre de 2011, es va signar un Acord del Govern pel qual s’aprovaren les directrius sobre el contingut i el procediment d’elaboració de l’informe d’impacte pressupostari, econòmic i social. Aquest acord obliga a cada departament de la Generalitat de Catalunya, el Departament de Territori i Sostenibilitat en el cas que ens ocupa, a realitzar un estudi d’impacte pressupostari, econòmic i social de qualsevol inversió o pla d’actuació que superi els 10 milions d’euros. En cas d’un import superior als 25 milions d’euros seria la Conselleria d’Economia qui elaboraria un anàlisi Cost-Benefici per veure la rendibilitat social i econòmica del projecte.

Es tracta d’un primer pas cap a la introducció de variables i metodologies no estrictament mesurades sota el prisma de la rendibilitat econòmica que caldrà tenir en compte a l’hora d’avaluar l’avinentesa o no de qualsevol inversió econòmica d’envergadura a càrrec del públic. És avui un primer pas però queda molt camí per recórrer en l’àmbit de l’urbanisme i del planejament urbanístic.

La legislació urbanística vigent a Catalunya sota el marc del DL 1/2010, modificat per la Llei 3/2012, de modificació del text refós de la Llei d’urbanisme, conté alguns instruments de planejament dels que l’anàlisi cost-benefici i l’anàlisi de l’impacte econòmic i social són criteris possibles a aplicar. Estem parlant, per exemple, d’aquelles actuacions transcendents i amb alts volums de recursos vinculades als Plans Directors Urbanístics, als Plans Especials d’Infraestructures, als Sectors d’Interès Supramunicipal d’especial rellevància social o econòmica previstos en l’article 157bis del text refós de la Llei d’urbanisme, etc.

La nova manera de pensar el planejament urbanístic d’ara en el futur no pot obviar premisses bàsiques com la utilització dels recursos públics de la manera més eficient possible, garantir l’equitat social i territorial mitjançant la inversió d’aquests recursos públics i fomentar la transparència en els processos de decisió mitjançant una explicació clara i alhora rigorosa de les decisions adoptades.

3 Format de treball

El Moderador i Redactor redactaran una introducció curta, emmarcant el contingut, els objectius i els reptes del diàleg (3500 caràcters no més de 1 pàgina). Aquesta introducció la faran arribar als experts amb no més de 4/5 de preguntes concretes que permetin a cadascú desenvolupar la respostes tenint en compte la seva especialitat i amb un contingut màxim de 8000 - 10000 caràcters (no més de dos/tres pàgines).

En paral•lel, el document inicial elaborat pel Moderador i Redactor serà entregat a la SCOT per a que sigui penjat en les xarxes i es difongui a la resta de diàlegs del fòrum que tinguin alguna cosa a dir amb la voluntat d’obrir un debat obert en el marc de la SCOT.

Tanmateix, el nucli d’experts seleccionats seran els convidats a tenir un paper essencial i serà el pal de paller de del diàleg. La voluntat del format de treball breu i concís per part dels experts és fer aflorar diversitat d’opinions i propostes diverses que seran confegides pel Moderador i el Redactor i que, en funció dels resultats obtinguts seran objecte de debat en una reunió interna amb els experts participants compartint conjuntament els continguts produïts (la reunió serà dinamitzada pel Moderador i Redactor).

Un cop compilada i tancada la documentació de l’eix temàtic, serà entregada a la SCOT (completada amb els continguts diversos que hagin pogut sorgir en els escenaris paral•lels – xarxes i altres grups de diàleg).


 
Actualitat territorial
Documentaciķ territorial

Cerca per comarques
Destaquem