Dimarts 22 d ' Agost de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
 
Diàleg 1. Responsabilitat i lleialtat de l'administració pública

Moderador: Pere Caralps

Relator: Joan Barba

Objectiu: Detectar procediments més transparents per afavorir una major cooperació amb els agents del territori i l’urbanisme i cercar alternatives per tal de materialitzar fórmules més eficients d’impulsar les actuacions de present i de futur.

Plantejament i eixos temàtics:


1 Introducció

Les intervencions públiques en el territori, s’han acostumat a fer amb una lògica molt de dalt a baix (top down), basant-se en decisions preses en les institucions que tenen competències sobre aquell territori, en acords fets “darrera portes tancades”, i amb informes tècnics que preparen ex ante els temes centrals.

Quan les decisions bàsiques s’han pres, aleshores comença una fase més formal de presa de decisions, amb període d’informació pública i (en alguns casos) de consulta ciutadana més oberta. Podríem dir que el problema ja està definit, la decisió ja s’ha pres, i més aviat el que es busca és consensuar/pactar la implementació. Un cop acabada aquesta fase, l’adminitració afectada o implicada, inicia el procés de posta en pràctica, contractant executors i tècnics.

El respecte formal als procediments és essencial, i es practica la difuminació de responsabilitats que acostuma a acompanyar la lògica burocràtica hegemònica. Els mecanismes d’informació i seguiment a la ciutadania són més formals que reals. Quan es donen processos d’implicació ciutadana en les intervencions en el territori, molts cops ja es massa tard per poder canviar coses, i només queda la via dels enfrontaments o la resistència.

2 Propostes

1 En els procediments de planificació, tan territorial com urbanística, s’hi haurien de tenir presents, per aplicar-les, un estol de “BONES PRÀCTIQUES”, amb la finalitat de que la població conegui l’abast dels principis generals i de les directrius que vinculen a les Administracions Públiques, així com que sigui conscient dels drets i dels deures que li corresponen.
Tot això a fi i efecte de que no només siguin membres de la població afectada sinó que serveixi per assolir llur condició o categoria de CIUTADANS.
I.-RAONAMENT: Dita conclusió resulta d’unes reflexions acurades envers la necessitat de restablir, en les relacions entre Administració i administrats, tot allò que veritablement volen dir els principis de bona fe i de confiança legítima, dins d’un context de rearmament moral de tota la societat.
II.- ENUNCIAT DE RELACIÓ DE BONES PRÀCTIQUES
II.1.- La pedagogia, referida als drets i deures dels ciutadans i als principis rectors de l’actuació administrativa, no pot estar absent als procediments de planificació. CLAU: Recomanació
II.2.- Els alcaldes i les alcaldesses, l’enfortiment del lideratge dels quals n’és objectiu cabdal de la reforma que s’albira sobre els governs locals de Catalunya, haurien d’adoptar i mantenir, al llarg dels procediments de planificació, un accentuat esperit crític. CLAU: Recomanació
II.3.- Essent evident que tota planificació pot comportar, com a reacció, l’organització dels interessos afectats, que pretén d’expressar-se mitjançant la negociació, caldria institucionalitzar els corresponents contactes. CLAU: Recomanació.
II.4.- No pot existir més conveni urbanístic que el que s’incorpora a l’expedient, és objecte de la tramitació municipal, passa a ser document públic i a l’abast dels ciutadans, i té per objectiu facilitar la tramitació i/o l’execució de la planificació. CLAU: Recomanació.
II.5.- La planificació ha de ser divulgada i, també, ha de ser explicada. CLAU: Recomanació.
II.6.- Tots els ciutadans haurien d’ésser notificats de la posada en marxa del procés de planificació. CLAU: Proposta.
II.7.- La justificació del model decidit va íntimament lligat amb la descripció d’altres alternatives rebutjades, essent això la garantia d’inexistència d’àmbits de decisió ocults i escapolits de la transparència. CLAU: Proposta
II.8.- Les Agendes-21, un estri oblidat que hom podria revifar en moments de necessitat de rearmament ètic de la societat. CLAU: Recomanació
II.9.- Més enllà del paper que correspon a les persones propietàries i a les administracions en matèria de planificació caldria debatre la possibilitat de la “iniciativa popular per a la presentació de proposicions de figures de planejament”, que són veritables disposicions generals. CLAU: Proposta
II.10.- Reforçar i omplir de contingut la figura dels Consells Assessors Urbanístics. CLAU: Proposta
II.11.- Anar incrementant el pes de la iniciativa pública en la promoció del planejament derivat i en l’execució del planejament aprovat. CLAU: Suggeriment

2 En la regulació dels Governs Locals de Catalunya s’hi hauria d’optar més decididament per reduir les competències dels petits municipis, en benefici dels Governs Supramunicipals, i configurant el paper dels regidors d’aquells a ésser la frontissa entre les aspiracions ciutadanes i els òrgans de poder efectiu, i, també, clarificar les competències dels municipis, de les Vegueries i de les Comarques, defugint de l’encadenat de delegacions.
CLAU: Recomanació.
I.-RAONAMENT: Dita conclusió resulta d’unes reflexions envers l’avantprojecte de Llei sobre Governs Locals de Catalunya, per raó d’entendre que la planta o estructura dels esmentats Governs Locals incideix decisivament alhora d’afrontar processos de planificació territorial i urbanística.

3 El procediment, en la vessant territorial, és essencialment unidireccional, és a dir, la planificació en si mateixa. En la vessant urbanística, però, el procediment és bidireccional, és a dir, la planificació, per una banda, i l’execució, per una altra. Així, la normativa d’ordenació territorial no abasta els sistemes d’execució mentre que sí ho fa la normativa urbanística.
Aquesta conclusió relliga amb el contingut de la BONA PRÀCTICA II.1.
Es tracta d’un enfocament de gestió per a conjuminar més estretament els agents públics i privats implicats, en base a unes precisions sobre la concessió en el sistema d’actuació per expropiació.
El nucli dur d’aquestes precisions rau en fer viable la constitució de societats mercantils urbanístiques, en forma de Societats anònimes.
CLAU: Recomanació
I.-RAONAMENT: Aquesta conclusió resulta d’una anàlisi dels diversos sistemes d’execució urbanística i d’extreure el màxim de suc operatiu de les bases de licitació per a la selecció del concessionari que restaria obligat a la constitució de la Societat Anònima Urbanística que passaria a ser concessionària de l’actuació.
L’alliberament de l’expropiació s’assoleix mitjançant l’aportació de les finques a la societat concessionària. Els propietaris alliberats passen a ser accionistes i no simples propietàris obligats a aportar les càrregues de l’actuació.
Les bases de la licitació atorgarien un marge molt ample per a fixar les regles de joc i permetria de fer veritable política de sòl i d’habitatge.
L’implantació d’aquesta submodalitat del sistema d’expropiació comportaria tan la modificació puntual de la legislació autonòmica com de la legislació de l’Estat (art. 18.7 de la Ley del Suelo (TR aprovat pel R.D. Legislativo 2/2008, de 20 de juny).
La integració dels promotors i dels propietaris, si s’escau, es faria mitjançant diverses classes d’accions i aquesta submodalitat fora especialment adient per a l’execució d’àmbits de certa complexitat de gestió.

4 Proposar al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya que consideri l’oportunitat i conveniència d’elaborar un avantprojecte de Llei amb l’objectiu de modificar la legislació urbanística i d’avaluació ambiental de Catalunya per a modificar la tramitació de les figures de planejament urbanístic, almenys la dels de superior rang al planejament urbanístic derivat, de forma que llurs projectes siguin sotmesos a informació pública abans de l’aprovació inicial i resti innecessària l’ulterior aprovació provisional, amb les finalitats de que la ciutadania pugui visualitzar més i millor el compliment efectiu del dret a participar en la presa de decisions i dels principis de transparència, accessibilitat i participació, i de simplificació administrativa.
CLAU: Proposta.
I.-RAONAMENT:Dita conclusió resulta d’una exègesi de la normativa reguladora dels Procediments de Planificació Territorial i Urbanística, que no sotmeten els projectes de Plans a informació pública abans de llur aprovació inicial.
Com a màxim, i per imperatius urbanístics i/o ambientals, un avanç de planejament es sotmet a informació pública abans d’elaborar el projecte pròpiament dit.
No es tractaria de complicar més la tramitació, essencialment del planejament urbanístic, atès el grau ja de desenvolupament del planejament territorial, sinó d’alterar l’ordre de les fites procedimentals.
S’assoliria una simplificació en la tramitació atès que el projecte podria passar directament a l’aprovació definitiva sense necessitat de l’aprovació provisional.
I, des de la vessant de l’enfortiment de la participació ciutadana, creiem fermament que la ciutadania visualitzaria molt més i millor l’aplicació d’aquest principi en la participació de la presa de decisions d’aquesta manera que no pas per la via tradicional, atès que ja al primer pronunciament aprovatori s’haurien d’haver tingut en compte els suggeriments, les alternatives i les al.legacions formulades, inclosos els contactes formals i directes amb promotors, propietaris i simples ciutadans interessats per la “res pública” en matèria d’urbanisme.

5 En relació amb la BONA PRÀCTICA II.3, creiem que per a determinats àmbits de sòl urbanitzable, defugint de la rigidesa de les determinacions per al sòl urbanitzable delimitat i també de les del sòl urbanitzable no delimitat, fóra molt operatiu d’introduir una possibilitat, òbviament potestativa, consistent en establir, de mode indicatiu als POUM, les determinacions definides pels articles 58.8 del TRLUC i 68.5 del RLUC, essent en aquests supòsits obligatori el tràmit de l’article 75 del TRLUC i plenament aplicable l’article 101.3 del mateix text legal, fent innecessària la tramitació del Pla Parcial Urbanístic de delimitació com un POUM.
CLAU:Suggeriment
I.-RAONAMENT: Aquesta conclusió resulta de l’estudi i reflexió de les determinacions reguladores del sòl urbanitzable no delimitat sota la consideració de que el transcurs del temps pot alterar decisivament les previsions inicials envers les necessitats de desenvolupament urbanístic dels municipis, de mamenra que hom pot plantejar usos, magnituds i intensitats altres que no pas els que, de bon principi, van semblar si no segurs sí probables.
Així, si els paràmetres es determinen de mode indicatiu, el propi POUM està preveient la possibilitat d’introduir iniciatives novedoses, respecte de les alternatives de creixement, sempre que restin degudament justificades i sense més dret, per part dels promotors que el de formular-les corresponent llur assumpció a l’Ajuntament, prèvia la consideració acurada de l’avanç del Pla.

6. Finalment, la complexitat que representa l’haver de demanar informes sectorials i obtenir-los mou a pensar en la conveniència i oportunitat de l’existència d’un “tutor” o responsable únic de fer-ne el seguiment, portes enfora de l’Ajuntament, i de confegir un informe global que atorgaria més claredat i coherència a un enfocament de conjunt que no pas al mosaic de pronunciaments actuals.
CLAU:Suggeriment
I.RAONAMENT: Aquesta conclusió deriva de considerar la realitat actual de la tramitació de les figures de planejament urbanístic, en la que els temps pautats a voltes són objecte d’endarreriments innecessaris, pels retards en l’emissió d’informes transcendents i en la que sovintegen les contradiccions per manca d’explicació suficient o no facilitada en temps oportú.
La figura del “tutor” o responsable únic podria esdevenir francament útil per a superar aquests esculls.

7. La Llei d’Urbanisme, TR de 2010, modificat per Llei 3/12, del 22 de febrer, regula, els articles 43 i 45, els deures de cessió gratuïta a l’administració actuant, tant en sòl urbà no consolidat com en sòl urbanitzable delimitat, respectivament, del sòl corresponent als percentatges que determinen de l’aprofitament urbanístic. També es refereix a dita obligació la D.T. Tercera de l’esmentada Llei 3/12, del 22 de febrer.
Els projectes de reparcel.lació són els instruments adients per a formalitzar aquest tipus de cessió. A més a més, dita cessió no disminueix la càrrega de costejar les obres d’urbanització que gravita sobre els propietaris (ex. Articles 44.1.d).
Si, per les característiques específiques de la promoció de la qual es tracta i per raons conjunturals del mercat immobiliari, hom pogués acreditar que la cessió gratuïta considerada resulta excessivament feixuga u onerosa per a la seva viabilitat econòmic-financera, aquesta formulació ve a aconsellar que fos emprada la fórmula de la dissociació de la nua propietat i de l’usdefruit.
D’aquesta manera, la reparcel.lació formalitzaria la cessió gratuïta immediata, a favor de l’administració actuant, de la nua propietat del sòl corresponent al percentatge d’aprofitament urbanístic lucratiu, i ajornaria la consolidació amb el seu usdefruit, que restaria en mans del promotor/s o bé de l’entitat urbanística col.laboradora, per a la seva explotació, pel termini que resultés de l’estudi de viabilitat econòmic-financer de l’actuació (article 561.3 del Codi Civil de Catalunya). CLAU: Recomanació
I RAONAMENT
La formulació expressada, en clau de recomanació, atorgaria una superior flexibilitat per al compliment del deure de cessió de sòl amb aprofitament, de modus que el marge raonable de benefici legítimament esperat, malgrat els riscos de tota promoció, inherents per tractar-se d’una activitat empresarial, no es posaria en qüestió des de bon principi i la iniciativa podria comptar amb menys incerteses a l’hora del seu plantejament.
La regulació que el Dret Civil de Catalunya estableix al respecte permet abastament la utilització d’aquesta fórmula, i el Projecte de Reparcel.lació podria encabir les necessàries mesures cautelars per a protegir els interessos públics fins a la consolidació efectiva de la nua propietat amb l’usdefruit, o bé fins a l’alienació de la nua propietat a l’avançada, si fos el cas.
 
Actualitat territorial
Documentació territorial

Cerca per comarques
Destaquem