Dimarts 22 d ' Agost de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes prōpies i de tercers per recopilar informaciķ estadística sobre els hābits de navegaciķ. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instalˇlaciķ i ús. Llegeix més Accepto
 
Diàleg 7. Participació ciutadana.

Moderador:  Joan Subirats

Relator: Joan Barba

Objectiu: Davant l’afebliment dels poders públics i els riscos de deixar l’ordenació del territori en mans del sector privat, cal cercar mecanismes per definir i gestionar el territori col•lectivament.

Plantejament i eixos temàtics:


1 Plantejament

Amb la crisi i les polítiques d’austeritat la ciutadania està tornant a guanyar protagonisme, fet que s’explica tant per la “retirada” dels poders públics com per l’estancament d’uns agents privats que, en algunes parts del territori, han deixat de liderar les transformacions urbanes i territorials. Davant d’aquest escenari identifiquem dues grans tendències: l’emergència de pràctiques territorials d’innovació social al marge dels poders públics i el ressorgiment de noves pràctiques de govern del territori amb lògiques de mercat. Sembla ser que allà on el mercat no hi arriba és on es permet l’emergència de pràctiques territorials socialment innovadores.

Tanmateix, allà on es pot continuar produint acumulació de capital, aleshores s’aprofita la retirada dels poders públics per desenvolupar nous espais de negoci, ja sigui amb promocions urbanístiques com Barcelona World o amb la mercanitilització de béns comuns com l’aigua, l’energia o el transport públic. Veurem, per tant, si les noves pràctiques de naturalesa comunitària són només un miratge mentre dura la inactivitat de l'Estat i del mercat o si, per contra, es consoliden com a alternatives de gestió a mig i llarg termini.

Si un element és propi de qualsevol territori és l'elevada complexitat que es deriva dels múltiples interessos que hi sobre els seus recursos. Uns recursos, inclòs el sòl, que són, per definició, limitats. En aquest nou escenari que estem vivint la complexitat augmenta i els riscos es multipliquen. Entenem que el gran repte que tenim, com a societat, és el de definir i gestionar el territori col•lectivament ja que davant l'afebliment dels poders públics els riscos socials de deixar l'Ordenació del Territori en mans del sector privat són massa grans. Cal veure, doncs, com activar la comunitat per avançar cap a noves formes col•laboratives d'ordenació, planificació i gestió territorial que posin a la societat civil en el centre de la qüestió.

Emergeixen així noves oportunitats i noves possibilitats tant des de l'òptica dels poders públics com des de la lògica de la societat civil. Vegem a continuació alguns dels reptes i algunes de les alternatives per fer-hi front.


2 Propostes

Els reptes dels poders públics:

1 Recuperar una visió estratègica sobre el territori. Sembla ser que en aquesta nova etapa les administracions públiques estan deixant d'utilitzar instruments de planificació estratègica i actuen cada cop més a partir de projectes concrets, sovint a partir de la demanda de les noves ofertes d'inversió privada. Si volem que la ciutadania jugui un rol de centralitat en l'ordenació, la planificació i la gestió del territori i si volem, a més, que aquesta respongui a un interès col•lectiu i no pas a un interessos privats, aleshores cal que els poders públics recuperin una visió estratègica sobre el territori.

2 Ser molt selectius amb les formes de participació per invitació de les institucions públiques. Incorporar a la ciutadania en l'ordenació, la planificació i la gestió territorial és clau tant des del punt de vista de la diagnosi de la situació present com des del punt de vista de la creativitat de les solucions i la viabilitat de la seva implementació. La bona planificació necessita de la participació de la ciutadania. O, en altres paraules, la participació hauria de convertir-se en una garantia per a l'èxit de la planificació. Tanmateix, per evitar el fracàs en les iniciatives de participació per invitació caldrà ser molt selectiu a l'hora de decidir quan i com s'impulsa un procés d'aquestes característiques. En aquest sentit, cal tenir present que no tots els territoris són iguals i que, per tant, caldria promoure la participació institucional a partir de les necessitats, les demandes i les característiques del teixit social de cada territori.

3 Repensar les formes de participació institucional en la planificació i la gestió del territori i dels seus recursos. Davant el fracàs dels mecanismes de governança participativa impulsats per diverses administracions públiques abans de la crisi cal pensar noves fórmules per implicar a la societat civil en els processos de planificació i transformació territorial. Per avançar en aquesta qüestió caldria tenir en compte els següents elements:

• Les institucions públiques han de ser conscients de l'evolució de la societat. Els nous instruments de participació institucional han de ser prou flexibles com per adaptar-se als canvis i incorporar a la gran diversitat de nous actors que estan emergint.

• Internet ha esdevingut una nova arena per a la política. Cal tenir-ho en compte a l'hora de promoure noves pràctiques participatives, reduint les estructures i les organitzacions d'intermediació i avançant cap a lògiques de democràcia directa. Al mateix temps, les administracions han de desenvolupar eines per realitzar una escolta activa de la xarxa.

• Els nous formats de participació, tanmateix, no es poden limitar a les lògiques agregatives de la democràcia directa. No s'haurien d'abandonar els espais de diàleg i deliberació, ans al contrari. En aquest sentit, instruments com el debat públic francès poden ser bons exemples a tenir en compte, especialment pel que fa a determinades intervencions urbanístiques i territorials (noves infraestructures, transformacions urbanes, etc.)

• Serà clau que les administracions públiques recuperin la confiança dels ciutadans en els nous processos participatius, fet que només es pot aconseguir a partir de la implicació de les organitzacions de la societat civil en el seu disseny, la claredat en els objectius, el compromís amb els resultats, el seguiment dels mateixos i, sobretot, buscant fórmules que permetin que la ciutadania s'apropiï d'aquestes iniciatives.

• Cal tenir present que cada cop més la ciutadania tendeix a implicar-se més en aquelles formes de participació que els atorga capacitat d'agència. En aquest sentit cal superar la participació institucional orientada només a donar veu als ciutadans i incorporar, també, mecanismes de democràcia implementativa o de coproducció de polítiques públiques, tal i com es detalla en el següent punt.

4 Promoure la coproducció en les polítiques urbanes i territorials i facilitar les pràctiques socialment innovadores. A banda de la necessària reinvenció dels mecanismes de participació promoguts per les institucions públiques, caldria potenciar les pràctiques socialment innovadores com a instrument per abordar els problemes territorials col•lectivament i des de la col•laboració. Algunes de les accions que podrien dur a terme els poders públics per avançar en aquesta direcció són les següents:

• Adaptar el marc legal a aquest nou escenari per tal que les pràctiques d'innovació social i de coproducció de polítiques públiques siguin viables i es puguin desenvolupar amb garanties, tant per part de l'administració pública com per part de les organitzacions de la societat civil.

• Reconèixer i posar en valor les experiències d'innovació social presents en un determinat territori. Desenvolupar catàlegs d'experiències a diferents escales territorials que permetin conèixer i descriure tot el que està fent la societat per donar respostes a qüestions de naturalesa col•lectiva seria un primer pas per avançar cap a un nou escenari on les polítiques públiques siguin coproduïdes entre les institucions públiques i les noves institucionalitats sorgides des de la societat.

• Un cop reconegudes i valoritzades aquestes iniciatives, les institucions públiques haurien de buscar, si fos necessari, fórmules per recolzar-les i ajudar a millorar-les. Davant les iniciatives que sorgeixen des de baix i que aporten solucions des de la lògica de la gestió tant de béns i serveis territorials com de recursos naturals, els poders públics haurien de jugar un rol facilitador, sempre i quan entenguin que aquestes experiències són compatibles amb la seva visió estratègica de cap on ha d'avançar un determinat territori.

5 Promoure un canvi en la cultura administrativa. Per transformar les formes de relació entre l'administració i la ciutadania en les polítiques urbanes i territorials cal un canvi cultural profund dins de l'administració, tant a nivell tècnic com a nivell polític. Cal, doncs, un esforç pedagògic molt gran, amb programes de formació per a tècnics, professionals i polítics. I, sobretot, cal una voluntat política molt clara i definida per avançar en aquesta direcció.

Els reptes de la societat civil organitzada:

6 Convertir les experiències d'innovació social en noves institucionalitats socials que tant puguin col•laborar com conflictuar amb les institucions públiques. Si la innovació social ha d'esdevenir una nova forma, més o menys majoritària, de gestió del territori, cal crear noves institucionalitats, al marge dels poders públics, per a la realització d'aquestes funcions. Aquestes noves institucionalitats col•lectives, que s'haurien d'ocupar de la gestió de recursos comuns, podrien actuar amb diferents graus de col•laboració amb les institucions públiques (gestió conjunta, cessió d'espais, custòdia, etc.), podrien actuar també al marge de l'administració pública (auto-gestió) o, fins i tot, podrien mobilitzar-se en contra del model de gestió territorial impulsat pels poders públics tot plantejant models alternatius.

7 Realitzar un canvi d'escala en les experiències d'innovació social. Un dels reptes de les noves pràctiques d'innovació social és el d'anar més enllà del cas concret i tenir capacitat d'incidir a una escala superior. Aquesta escalabilitat es pot donar tant aconseguint un impacte que superi el de l'experiència puntual (nous imaginaris col•lectius, nous discursos, incidència en les polítiques públiques, etc.) com a partir de l'extensió i/o la replicació de l'experiència puntual.

8 Gestionar el creixement de les experiències d'innovació social. Davant un possible escenari de creixement de les experiències d'innovació social, tant pel que fa al seu nombre com pel que fa a la seva escala d'impacte, sorgeixen nous reptes molt significatius:

• El repte organitzatiu: articular noves formes organitzatives en un escenari de creixement.

• El repte connectiu: la possibilitat de generar espais de confluència que connectin lluites socials i experiències d'innovació territorial.

• El repte político-institucional: valorar quina és la proposta política, si és que n'hi ha, que sorgeix de la innovació social, com es pretén incidir en les institucions públiques i quin paper volen jugar aquestes iniciatives en la gestió del territori.
Actualitat territorial
Documentaciķ territorial

Cerca per comarques
Destaquem